Servei Acció Psicològica. La Seu d'Urgell. Març 2014
En “l’Apropem la psicologia” d’avui, entrevistem a una
pacient del Servei d’Acció Psicològica. Per raons obvies de confidencialitat,
no desvetllarem la seva identitat. La idea d’aquesta entrevista és poder
acostar les vivències d’un persona de la nostra localitat que està patint les
conseqüències de la crisi.
M’agradaria començar donant-te les gràcies per
concedir-nos aquesta entrevista.
Com viu la crisi una urgellenca?
Suposo que com qualsevol persona que viu en un àmbit
rural, és més complicat sobreviure en un
poble on no hi ha possibilitats ni gaires serveis, tot repercuteix.
Com t’ha afectat la crisi personalment?
Com ha vingut de cop, no he tingut temps
per pair la situació. Aleshores, he hagut d’espavilar-me jo sola per circumstancies
personals i, a més a més, tinc la sensació que en aquesta ciutat existeix un
hermetisme d’informació ciutadana per qualsevol tràmit que hagis de fer i
atansar-te als ajuts o serveis que hi ha, suposadament per a tots nosaltres:
assistència municipal, serveis mèdics, etc...
Perquè vas decidir sol·licitar ajuda?
Em van informar companys de la PAH
(Plataforma d'Afectats per la Hipoteca). Em van dir que creien que necessitava l’ajuda
d’un psicòleg i , com sóc molt decidida vaig decidir acudir. A més, ja havia
demanat per la psicòloga de la Seguretat Social
i no se’m va donar suport.
Què esperes d’aquest tractament?
Què podria dir? Sentir-me millor per poder tirar endavant i
també poder agafar les eines per ajudar a altres que estiguin en la mateixa
situació. I per descomptat, primer de tot, ajudar a casa meva.
Com bé saps, la nostra associació neix per reivindicar
la presència de la psicoteràpia en la sanitat pública on, generalment, s’aplica
la farmacoteràpia i la intervenció psicològica. Com a usuària d’ambdós serveis, com li explicaries la diferència a una persona que no sap del que estem
parlant?
Doncs li explicaria que és un servei amb
la qualitat d’un privat (que de fet, és
així ) i, també li diria que la diferència és que en lloc de donar
fàrmacs i trucs per tapar els símptomes
d’una persona, el que feu és tractar d’arribar a l’arrel de l'assumpte
per solucionar el principi del malestar. I així, poder sanar la situació real
per tenir les eines per en un futur poder-les fer servir i no tornar a caure en
el mateix cercle, dins del que estigui a l’abast de cada individu, és clar.
Què li diries a aquelles persones que creuen que no
serveix de res acudir a un psicòleg en la seva situació, que anar al psicòleg
no els solucionarà els problemes econòmics?
Que les persones quan estem en una
situació crítica ens ofusquem i no podem veure per nosaltres mateixos les sortides
que tenim a l’abast, perquè estem en una situació de bloqueig i necessitem a
algú que ens desbloquegi per poder solucionar els problemes que ens angoixen o,
al menys, sobreportar-los de la millor manera possible.
Pel que fa als organismes públics encarregats de
prevenir l’exclusió social com son els serveis socials, Quina és la teva
experiència a l’hora de sol·licitar ajuda?
És complicat accedir a ajudes i prestacions?
I tant. Crec que hi ha un hermetisme a l’hora de donar informació dels sistemes d’ajuda
als ciutadans per tal d’estalviar diners en aquesta qüestió. Pel que fa a la
primera pregunta, no em sento exclosa socialment, ja que lamentablement, formo
part de la majoria social actual, la petita és la que no necessita els serveis
socials.
Quant
necessària resulta l’ajuda que ofereixen?
És 100% necessària. Tot el que sigui
ajut i suport és sempre benvingut.
Creus que els
polítics són conscients del patiment de les persones?
Crec que en són conscients però
malauradament també són immunes a aquest patiment. Del contrari, ja haurien fet
alguna cosa per solucionar-ho.
Creus que és útil que la gent s’agrupi en col·lectius
i plataformes socials per reivindicar els seus drets i donar-se suport mutu?
Sí, però necessitem més professionals
voluntaris per poder fer les revindicacions amb propietat, perquè els
organismes tracten de buscar les flaqueses dels grups o organitzacions per
seguir fent la seva.
Quina notícia t’agradaria llegir demà al diari?
Que haguessin fet una llei per no pagar
impostos les empreses durant dos anys, per tal de que aquestes poguessin
contractar més gent i, així, es començaria a renovar l’economia del país.
Moltes gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada