"Apropem la Psicologia" Entrevista a la Gemma Guàrdia de Comunitària de Serveis Socieducatius.

                                                                                                        R. Naudí. La Seu d'Urgell. Març 2014

En "l'Apropem la Psicologia" d'avui, entrevistem a la Gemma Guàrdia, una jove urgellenca compromesa amb el territori i creadora de Comunitària de Serveis Socioeducatius.

Primer de tot ens agradaria donar-te les gràcies per concedir-nos aquesta entrevista.

Com definiries que és Comunitària de Serveis Socioeducatius?

Comunitària és una petita empresa de serveis socioeducatius adreçats principalment a la gent gran que viu en zones rurals de les comarques de l’Alt Urgell i Cerdanya. De moment, el tipus de servei que estem oferint se centra bàsicament en l’estimulació cognitiva, tant a nivell grupal (fent tallers de memòria) com a nivell individual (atenció domiciliària). La idea de l’empresa és ampliar, mica en mica, el tipus de serveis així com abarcar més zones del Pirineu. (Per fer-vos una idea més concreta del projecte podeu veure el nostre Facebook, on darrerament hem penjat alguns links de diferents mitjans audiovisuals en els quals hem sortit).

Per què un projecte així en un lloc com aquest?

La idea és òbvia. En una societat on cada vegada més la població està més envellida, els serveis adreçats a la gent gran (per cert, un dels col·lectius més oblidats per la nostra societat occidental) es veuen reduïts gradualment. En el cas particular del nostre territori, aquesta situació encara s’agreuja més. Si bé existeixen serveis socioeducatius a la capital de les comarques pirinenques, la resta de poblacions petites queden desateses i, per tant, la població més envellida perd oportunitats tant a nivell social, com cultural, com educatiu, etc. La peculiaritat del nostre servei és, bàsicament, la itinerància. Es parteix d’un nou model d’intervenció social. Ja no té sentit que per a formar part activa de la nostra vida o de la nostra societat, un s’hagi de desplaçar allà on es trobi el servei. Nosaltres entenem que és el servei qui ha de fer l’esforç i adaptar-se als nous models descentralitzats d’atenció i apropar l’atenció socioeducativa allà on calgui.

Per pròpia experiència (i amb ànims d’equivocar-nos) creiem que un projecte com aquest és molt complicat  de tirar endavant.  Ha estat difícil en el teu cas? Has rebut suport de les institucions?

En el meu cas en particular (vaig iniciar el projecte a l’abril del 2013, amb una parada de tres mesos durant l’estiu), puc dir que estic contenta de l’evolució del projecte. No és fàcil sensibilitzar a la població en general de les necessitats de la gent gran i de les possibilitats que ofereix un servei d’aquest tipus, però en línies generals la rebuda ha estat molt positiva. Actualment estic treballant amb dos grups estables (tallers de memòria) i realitzant dos domicilis. La meva experiència em diu que per a tirar endavant un projecte d’aquest tipus cal paciència: paciència per a donar a conéixer primer el servei, després per a que les famílies o els usuaris dels tallers puguin valorar el servei un cop en formen part, paciència perquè no sempre es rep el suport institucional que un voldria... Pel que fa als ajuntaments, jo ho tinc clar. Sempre que no demanis diners, simplement una cessió d’un espai en hores puntuals a la setmana, estaran encantats en facilitar-te els recursos necessaris.

Per què treballar amb la tercera edat?

Si un educador social decideix viure i treballar als Pirineus, té una probabilitat bastant alta d’acabar treballant amb el col·lectiu més nombrós i representatiu del nostre territori, la gent gran. Personalment, no és que treballi amb adults grans com a opció residual, és a dir, perquè vaig trobar feina en el seu moment en una residència. Sinó perquè senzillament m’agrada el contacte i les característiques que ofereix. A més a més, també m’agrada molt treballar amb dones i qui treballa amb gent gran, sap perfectament que treballa, majoritàriament, amb dones.

Més agraït que sacrificat o més sacrificat que agraït?

Sempre he pensat que qualsevol agent social que treballi en un àmbit que li suposi excessiu desgast mental o emocional, simplement no és el seu àmbit. Tothom ha de trobar el seu lloc, el seu grup. Per a mi, és molt agraït treballar amb gent gran.

Hi ha correlació entre edat i vellesa?

Si bé hi ha una evolució tant a nivell físic, com cognitiu com emocional a mesura que passen els anys, és evident que els prejudicis que arrossega la gent gran cada vegada tenen menys sentit en una societat on cada vegada se’ls demana un paper més actiu i participatiu.

Envellir és un art?

Ho hauria de ser.

Els anys donen serenitat?

Sens cap mena de dubte. Compartint converses amb la gent gran, una se n’adona de com arribem a patir per qüestions insignificants. El que és interessant és traduir les experiències d’un mateix en coneixements. D’això se’n diu saviesa.

La rebel·lia és patrimoni de la joventut?

En els darrers anys estem observant nous fenòmens socials amb el col·lectiu de la gent gran, en especial a les grans ciutats. Els “iaioflautes”  són un exemple clar de compromís, denúncia, crítica, mobilització i participació en la societat.

Molts cops en les professions en que treballem amb persones,  un dels objectius que cerquem és el canvi, creus que és més complicat el canvi en la vellesa?

Evidentment el caràcter, en la vellesa, ja està molt consolidat i la capacitat de canvi cada vegada és més reduïda. Quan treballes amb gent gran, moltes vegades el principal objectiu és el manteniment (i no pas el canvi) dels objectius proposats, sigui a nivell cognitiu, físic, emocional o actitudinal.

Què ens diria sobre la Gemma Guàrdia una bona amiga?

Sobretot en destacaria el bon caràcter: amable, amb bon sentit de l’humor, activa, treballadora i carinyosa. També diria que poruga i poc arriscada.

Un lloc del Pirineu?

Escolliria qualsevol racó on pogués contemplar el Cadí: Arsèguel podria ser una bona opció.

Imaginant una mica, si demà mateix et despertessis com la presidenta del país què es el primer que faries?

Ui, moltes coses. Abolir l’actual llei de l’avortament, apostar per una educació pública i de qualitat, potenciar els recursos en els serveis socials... en definitiva, creure de nou en un estat del benestar potent i sobretot, real. 

Moltes gràcies Gemma.

"Apropem la psicologia" Entrevista a una pacient del SAP.

Servei Acció Psicològica. La Seu d'Urgell. Març 2014

En “l’Apropem la psicologia” d’avui, entrevistem a una pacient del Servei d’Acció Psicològica. Per raons obvies de confidencialitat, no desvetllarem la seva identitat. La idea d’aquesta entrevista és poder acostar les vivències d’un persona de la nostra localitat que està patint les conseqüències de la crisi.

M’agradaria començar donant-te les gràcies per concedir-nos aquesta entrevista.

Com viu la crisi una urgellenca?

Suposo que com  qualsevol persona que viu en un àmbit rural, és més complicat sobreviure en un poble on no hi ha possibilitats ni gaires serveis, tot repercuteix.

Com t’ha afectat la crisi personalment?

Com ha vingut de cop, no he tingut temps per pair la situació. Aleshores, he hagut d’espavilar-me jo sola per circumstancies personals i, a més a més, tinc la sensació que en aquesta ciutat existeix un hermetisme d’informació ciutadana per qualsevol tràmit que hagis de fer i atansar-te als ajuts o serveis que hi ha, suposadament per a tots nosaltres: assistència municipal, serveis mèdics, etc...

Perquè vas decidir sol·licitar ajuda?

Em van informar companys de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca). Em van dir que creien que necessitava l’ajuda d’un psicòleg i , com sóc molt decidida vaig decidir acudir. A més, ja havia demanat per la psicòloga de la Seguretat Social  i no se’m va donar suport.

Què esperes d’aquest tractament?

Què podria dir?  Sentir-me millor per poder tirar endavant i també poder agafar les eines per ajudar a altres que estiguin en la mateixa situació. I per descomptat, primer de tot, ajudar a  casa meva.

Com bé saps, la nostra associació neix per reivindicar la presència de la psicoteràpia en la sanitat pública on, generalment, s’aplica la farmacoteràpia i la intervenció psicològica. Com a usuària d’ambdós serveis, com li explicaries la diferència  a una persona que no sap del que estem parlant?

Doncs li explicaria que és un servei amb la qualitat d’un privat (que de fet, és  així ) i, també li diria que la diferència és que en lloc de donar fàrmacs i trucs per tapar els símptomes  d’una persona, el que feu és tractar d’arribar a l’arrel de l'assumpte per solucionar el principi del malestar. I així, poder sanar la situació real per tenir les eines per en un futur poder-les fer servir i no tornar a caure en el mateix cercle, dins del que estigui a l’abast de cada individu,  és clar.

Què li diries a aquelles persones que creuen que no serveix de res acudir a un psicòleg en la seva situació, que anar al psicòleg no els solucionarà els problemes econòmics?

Que les persones quan estem en una situació crítica ens ofusquem i no podem veure per nosaltres mateixos les sortides que tenim a l’abast, perquè estem en una situació de bloqueig i necessitem a algú que ens desbloquegi per poder solucionar els problemes que ens angoixen o, al menys, sobreportar-los de la millor manera possible.

Pel que fa als organismes públics encarregats de prevenir l’exclusió social com son els serveis socials, Quina és la teva experiència a l’hora de sol·licitar ajuda?  És complicat accedir a ajudes i prestacions?

I tant. Crec que hi ha un hermetisme a l’hora de donar informació dels sistemes d’ajuda als ciutadans per tal d’estalviar diners en aquesta qüestió. Pel que fa a la primera pregunta, no em sento exclosa socialment, ja que lamentablement, formo part de la majoria social actual, la petita és la que no necessita els serveis socials.

Quant necessària resulta l’ajuda que ofereixen?

És 100% necessària. Tot el que sigui ajut i suport és sempre benvingut.

Creus que els polítics són conscients del patiment de les persones?

Crec que en són conscients però malauradament també són immunes a aquest patiment. Del contrari, ja haurien fet alguna cosa per solucionar-ho.

Creus que és útil que la gent s’agrupi en col·lectius i plataformes socials per reivindicar els seus drets i donar-se suport mutu?

Sí, però necessitem més professionals voluntaris per poder fer les revindicacions amb propietat, perquè els organismes tracten de buscar les flaqueses dels grups o organitzacions per seguir fent la seva.

Quina notícia t’agradaria llegir demà al diari?

Que haguessin fet una llei per no pagar impostos les empreses durant dos anys, per tal de que aquestes poguessin contractar més gent i, així, es començaria a renovar l’economia del país.

Moltes gràcies