Article publicat a La Palanca, Número 2. Tardor 2013
La importància que té el treball tant en la nostra societat com en la vida humana és un aspecte que ens proporciona la perspectiva adequada per analitzar i poder comprendre les principals dimensions de l’atur. Tal com diu el professor Buendía en el seu article Psicopatología del desempleo, l’atur no solament significa un individu sense recursos econòmics o sense treball remunerat, sinó que significa principalment una persona que ha perdut la feina.
La pèrdua de la feina, per tant, no és gaire diferent de qualsevol altra pèrdua que necessita un dol per ser elaborada. La literatura especialitzada ens mostra que les fases característiques del dol són la fase de negació, la fase d’ira, la fase de negociació, la fase de depressió i finalment la fase d’acceptació. La no-resolució del dol pot donar lloc a un trastorn adaptatiu o a una depressió.
El principal motiu d’una no-resolució del dol pot radicar en una visió no realista de la situació, que afectaria a la segona fase del dol —la fase d’ira— en la qual es porta a terme una expressió de les diverses emocions i una recerca de les causes que ajuden a explicar la situació. En una resolució normal del dol veuríem com la ira sentida s’expressa en totes direccions, d’una banda cap a l’exterior amb sentiments d’injustícia, de crítica i protesta, i de l’altra cap a l’interior, amb sentiments de culpa, tristesa o vergonya.
En una mala resolució del dol observem com la ira nomes s’expressa en una direcció, en aquest cas, cap a l’interior (culpa) i, per tant, estancaria a la persona en una visió irreal i desadaptativa de la situació. En aquesta interpretació la persona és l’única culpable i en certa forma tot resulta ser un càstig pels errors comesos. Davant d’aquest plantejament no existeixen motius per lluitar i fer front a la situació.
Una altra forma de dol irresolt pot observar-se també en una cronificació de l’etapa de depressió o una incapacitat de passar a la fase final d’acceptació per no poder adaptar-se a la nova situació, ja que paradoxalment resulta molt desadaptativa per a la persona.
Per tant, el sentiment de culpa que neix tant de les creences pròpies de la persona com dels missatges culpabilitzadors transmesos pels governs, lligat a un sentiment d’indefensió apresa (inhibició davant la incapacitat de canviar les coses) afecta la salut mental de les persones provocant símptomes com ara estrès, insomni i ansietat, entre d’altres, que poden acabar desembocant en un trastorn depressiu major (TDM).
Partint del fet que la depressió es fonamenta en tres grans eixos, la culpa, la inhibició i un estat d’ànim caracteritzat per la tristesa, podem deduir que el panorama actual ens brinda els ingredients indispensables per desenvolupar un TDM i no hi ha cap dubte que esdevé un escenari de risc per a la salut mental de les persones. Reconèixer la depressió i buscar ajuda és el primer pas per iniciar un procés terapèutic que ajudi la persona a trobar les pròpies eines per assolir el benestar personal suficient i fer front als problemes de la vida diària d’una forma satisfactòria.
Arran dels resultats dels estudis publicats i del dia a dia en la practica clínica sabem que la situació actual de crisi esta passant factura en la salut mental de les persones. La nostra localitat no n’és una excepció: les dades mostren que la xifra d’atur actual ronda aproximadament el miler d’aturats. Aquesta és una xifra significativa que ens mostra que l’atur ha seguit augmentant, concretament un 13% respecte l’any anterior.
Un estudi dut a terme des del Servei d’Acció Psicològica de La Seu d’Urgell mostra que 8 de cada 100 persones de la nostra localitat pateix simptomatologia (ansietat, estrés, depressió…) diàriament. Fent una estimació dels resultats de la mostra enquestada a la població general observem que uns 1.003 urgellencs sofririen simptomatologia a diari, això en percentatges representa un 8% de la població de La Seu d’Urgell. Cal remarcar també que un 60% de la mostra expressa haver patit simptomatologia de forma puntual en els últims dos mesos.
Una xifra rellevant és la que correspon al 67,68% dels enquestats, els quals expressen que coneixen persones que necessitarien ajuda psicoterapèutica, però que no s’ho poden permetre econòmicament. Aquesta xifra mostra que hi ha demanda d’ajuda psicològica en sectors de població que per culpa de limitacions econòmiques, derivades o no de l’actual crisi, n’estan privats pel fet de no poder fer front a la despesa que suposa.
Per tant, els sectors més desprotegits que són els que més noten l’efecte de la crisi del sistema són alhora els que més difícil ho tenen per accedir a un servei psicoterapèutic, actualment absent en la sanitat pública. Per consegüent, seria just oferir tant prestacions econòmiques, oportunitats de feina i formació com ajuda psicològica per tal de garantir un mínim benestar psicològic que permetés fer front a les disruptives realitats que la situació econòmica actual els obliga a viure.
Roger Naudí
Psicoterapeuta del Servei d'Acció Psicològica
